viernes, 9 de mayo de 2014

Año dual, 400 años de relaciones, Información y antecedentes

Nota del Autor:
Ya que de un modo u otro, formamos parte directamente de las actividades programadas del AÑO dual ( 400 años de relaciones entre España y Japón ), con el EMBUKAI de AIKIDO del próximo 31 de Mayo, quisiera dejar aqui información y antecedentes relacionados

Fuente: http://www.esja400.com/es/



La historia de las relaciones hispano-japonesas

1.Hitos en la historia de las relaciones hispano-japonesas



Año de Japón en España (en 2013 y 2014)

Estatua de Hasekura en Coria del Río
Estatua de Hasekura en Coria del Río

1. Antecedentes

Con motivo del encuentro de jefes de Gobierno de España y Japón que tuvo lugar en septiembre de 2010 en Tokio, ambos países acordaron realizar un “Año Dual España – Japón” en los años 2013 y 2014. Dado que esos años coinciden con el cuatrocientos aniversario del envío de la Embajada Keicho a Europa (España y Roma), ambos años se conciben como una conmemoración de los 400 años de intercambio hispano-japonés.

2. Objetivos

En relación con los actos conmemorativos de los 400 años de intercambio hispano-japonés, se llevará a cabo una amplia variedad de actividades con el fin de impulsar el entendimiento mutuo entre Japón y España y abrir nuevos horizontes en las relaciones bilaterales de cara al futuro.

3. Período de realización

Está previsto que las actividades se realicen desde junio de 2013 hasta julio de 2014.

4. Actividades

Se espera realizar, además de eventos culturales, distintas actividades en diversos ámbitos como la política, la economía, la ciencia y la tecnología, el turismo o la enseñanza. Es indispensable, además, contar con una nutrida participación de los organismos públicos centrales, regionales y municipales, empresas privadas, entidades diversas y ciudadanos de todos los sectorespara que esta iniciativa tenga una repercusión que llegue hasta todos los rincones de España. A fin de impulsar la activa participación de todos los sectores, se han creado comités organizadores de ambos países, contando con la participación de los sectores público y privado, para coordinar, dirigir y certificar las actividades conmemorativas. Además, se ha decidido que Su Alteza Imperial el Príncipe Heredero de Japón y Su Alteza Real el Príncipe de Asturias asumirán la Presidencia de Honor de la celebración del “Año Dual España-Japón”, y el “Año de España en Japón” respectivamente.

5. Convocatoria de Proyectos para la Celebración del “AÑO DE JAPÓN EN ESPAÑA”

¿Le gustaría participar en la celebración del “AÑO DUAL ESPAÑA-JAPÓN”? Aquellos eventos que se realicen en España durante el período comprendido entre junio de 2013 hasta julio de 2014 pueden ser registrados como parte de las actividades conmemorativas para la celebración del Año Dual. Animamos a todas las personas interesadas a que se sumen a esta conmemoración.

Sobre la Embajada Keicho a Europa

Hasekura Tsunenaga
Hasekura Tsunenaga
En 1613 (año 18 de la Era Keicho), el señor feudal Date Masamune (1567-1636) del señorío de Sendai, tras obtener el permiso de Tokugawa Ieyasu (shogun retirado, 1592-1616), decidió enviar una delegación a Europa (España y Roma) con el objetivo de solicitar el establecimiento de relaciones comerciales con Nueva España (México) y el envío de misioneros a Japón. Esta misión, conocida como “Embajada Keicho a Europa”, fue encabezada por el Samurai Hasekura Tsunenaga (1570-1621) y el fraile franciscano español Luis Sotelo.
La misión, habiendo salido de Sendai, Japón, en octubre de 1613, llegó a España en octubre de 1614 después de atravesar el Océano Pacífico y el Océano Atlántico. Posteriormente Hasekura se trasladó a Madrid y fue recibido en audiencia por el monarca Felipe III en enero de 1615. Hasekura recibió el bautismo en Madrid y visitó al Pontifice Paulo V en Roma. Después de quedarse cierto tiempo en Coria del Río, Sevilla, regresó al Japón en 1620. Su inmenso viaje duró siete años.
La Embajada Keicho fue la primera delegación diplomática de carácter oficial enviada por Japón a España y ha pasado a la historia por ser un importante acontecimiento en las relaciones bilaterales hispano-japonesas.
img_map01


Año 1549
Promulgación del Catolicismo por San Francisco Javier en Japón
Noviembre del año 1584La Embajada Tensho recibidos en audiencia por el rey Felipe II
Octubre del año 1613La Embajada Keicho, dirigida por Hasekura Tsunenaga, parte desde el puerto de Tsukinoura, provincia de Miyagi
Octubre del año 1614Llegada de la Embajada Keicho a España (Puerto de Sanlúcar de Barrameda, Andalucía)
Enero del año 1615Hasekura Tsunenaga, recibido en audiencia por el rey Felipe III
Noviembre del año 1868Firma del Tratado de Amistad, Comercio y Navegación entre España y Japón

2.Ciudades hermanadas entre España y Japón

tunenaga
  • Prefectura de Mie y la Comunidad Valenciana (1992)
  • Prefectura de Yamaguchi y la Comunidad Foral de Navarra (2003)
  • Nara (Prefectura de Nara) y Toledo (1972)
  • Yamaguchi (Prefectura de Yamaguchi) y Pamplona (1980)
  • Kure (Prefectura de Hiroshima) y Marbella
  • Marugame (Prefectura de Kagawa) y San Sebastián/Donostia
  • Oofunato (Prefectura de Iwate) y Palos de la Frontera (1992)
  • Kobe (Prefectura de Hyogo) y Barcelona (1993)
  • Kiyosu (Prefectura de Mie) y Jerez de la Frontera (1994)
  • Toyooka (Prefectura de Hyogo) y Alicante (1996)
  • Camino de Kumano (Prefectura de Wakayama) y Santiago de Compostela (Galicia) (1998)

miércoles, 23 de abril de 2014

Las raíces del AIKIDO, revista DOJO, ( I ) AIKIDO LLENAS SABADELL

Como recién sacadas de una cápsula del tiempo, David Balsera se ha hecho con un par de ejemplares de la mítica revista DOJO-LA REVISTA DE LAS ARTES MARCIALES- , "prácticamente rescatados a tiempo" ya que les esperaba la amenaza del reciclaje...

Vamos a escanear ambos artículos de sendas revistas que hablan sobre las raíces del AIKIDO, y por el momento, dejo aqui , como decía rescatados, las páginas concretas que nos permitimos reproducir aquí íntegramente, pretendiendo hacer difusión del mismo mensaje. Quien no pueda esperar a leerlo, que haga click y se descargue la imagen directamente!






 






viernes, 11 de abril de 2014

AIKIDO SABADELL LLENAS, VIDEO RECOMANACIÓ:Katori Shinto Ryu





Una de les escoles d´esgrima més antigues, de les que O´sensei, Morihei Ueshiba en fou alumne.

Un video per mirar mil i una vegades.

AIKIDO SABADELL LLENAS VIDEO RECOMENDACIÓN:Morihiro Saito teaches Tai no Henko (subtitled)





Siempre interesante Saito sensei, aqui centrado en el trabajo de TAI NO HENKO

Conceptos y formas con claridad , además subtitulados

lunes, 31 de marzo de 2014

AIKIDO: Què tinc que fer? agafo fort, suau?

Moltes vegades quan es comença en la pràctica de l´AIKIDO un es pregunta com ha d´actuar respecte als agarres i les tècniques en general, vull dir, un es pregunta del tipus:

què tinc que fer, agafo fort? resisteixo? em deixo fer?

En la meva opinió, la resposta ( o una de les respostes ) a aquesta pregunta ve precedida per una altre pregunta:

Quan temps fa que practiques AIKIDO?


En termes absoluts, quan un porta poc temps, ( és a dir, un mes, mig any, etc ) el més correcte és seguir les instruccions del mestre i deixar-se portar. Dic el més correcte però no dic " EL CORRECTE ÉS", ja que n´hi han tantes variables com persones i cadascuna hauria de valorar-se en el seu entorn i cas especial. Però cal recordar que les Arts Marcials, com la resta d´Arts, es fonamenten en la majoria dels casos pel prisma que sostèn 3 principis:   l´observació, la repetició i finalment l´assimilació.




Però certament, en un moment de descobriment de l´Art de l´AIKIDO, qualsevol instructor apuntarà que lo millor es anar poc a poc, descobrint-se un mateix i la seva dinàmica amb altres persones.

Això no vol dir, que sigui quelcom incorrecte, el fet d´agafar fort i oferir resistència. Hi han persones que per caràcter o experiència en altres Arts Marcials, ténen aquesta condició a l´hora de treballar. En aquests casos  n´hi han maneres de fer entendre´s  ( i normalment no és necessari aplicar una tècnica amb contundència ) per tal de comunicar que no és la resposta més favorable de cara a l´aprenentatge.

Entenc llavors que en aquests casos exposats, s´actua desde el respecte.


També existeix, el cas de persones que agafen sempre fort i sempre ofereixen resistència, i no ho fan per una questió de por cap a quelcom desconegut, si no més aviat ho fan en una perspectiva que només recerca la retroalimentació del ego. Del seu ego. Volen fer una impossició de la seva voluntat i negocien amb la destrucció i la llei del més fort.  Normalment, aquestes persones,  tampoc representen gran problema, ja que normalment com deia, aquestes persones abandonen amb facilitat la disciplina del AIKIDO.

En aquest cas, entenc que s´actua d´una manera sense respecte.



Ara bé, si la resposta a la pregunta formulada anteriorment, " Quant temps fa que practiques Aikido"?
es "bastant", o "molts anys" ( si tenim present que aquests anys han estat de pràctica profitosa i sincera ) el plantejament ara és diferent.
Amb els anys de pràctica un aprèn la tècnica de diverses maneres. Desde dins, des de fora, amb el rol de UKE i amb el rol de TORI. Intercanvia amb els companys i creix amb ells.

L´Aikido és el Budo que practiquem,  és la trobada de dos persones, en un entorn marcial, on cal escoltar les intencions i les energies del company per reaccionar d´una manera o un altre, segons sigui aquesta, preservant la seva integritat física del company i la pròpia alhora. És alhora, un mitjà personal de creixement, i " de auto escucha interna "  que ens ajuda a interactuar amb tots i amb tot. A vegades, la trobada requereix d´un pacte, a vegades no. A vegades s´executa una tècnica preconcebuda, a vegades es reacciona segons l´energia ( la comunicació no verbal, de les intencions del UKE ).



En aquest cas,( amb els anys de pràctica )  les luxacions no fan tant de mal, estem acostumats a les projeccions , coneixem les sortides, el nostre propi cos i el del company, i sí que es possible un grau d´intensitat més elevat ( el que s´anomenaria : fer-ho més real ) ( encara que tots els treballs són reals, en la mesura en la que existeixen! ) també es veritat que una vegada un passa anys amb una pràctica continuada, arriba a passar-s´ho d´allò més divertit.

Intentar assolir aquest grau d´intensitat en poc temps, ( en termes absoluts, és a dir, una setmana, un mes ) només pot conduir-nos cap a una lesió o a lesionar algú. Assolir el grau d´UKE per encaixar tècniques i conèixer les sortides, i assolir el grau de TORI, per saber quan es fa mal i quan no, i alhora, aplicar una tècnica determinada amb efectivitat, requereix anys de pràctica.



Com deia Luis Mochón sensei en una classe,   "la figura del UKE requereix molt més que la figura d´un agressor". I aquest text es una mica una explicació a les paraules del mestre L.Mochón. Un Uke reacciona, s´adapta, es transforma en TORI, i a més, treballa sota un compromís real i de respecte vers tu i vers ell mateix. Un agressor pot ser qualsevol . Un uke no pot ser qualsevol, perque se´n demana més. Molt més.

Fixeu-vos també en el binomi entre UKE i TORI, ja que normalment tots els UKES que treballen de manera excellent moltes vegades són Toris Excellents. I això crec jo que ve determinat per el camp de les sensacions i l´empatia, alhora del coneixement marcial.

Llavors, respecte a la pregunta inicial, és potser el més  correcte el fet de seguir les instruccions que un reb i examinar amb sinceritat les seves sensacions. Com deia tambéLuís Núñez sensei"No només tu decideixes fer AIKIDO, si no que l´AIKIDO t´escull a tú també".






Nota: publicat a AIKIDO ÒRRIUS