Moltes vegades, quan sovint veiem una demostració d´AIKIDO, ens sobte si el que estem veient resulta o no part d´una elaborada col.laboració entre la persona que reb la tècnica ( UKE ) i fa el paper d´agressor i la persona que executa la tècnica ( TORI ) i que fa el paper de persona que es defensa d´aquesta agressió.
La veritat es que es necessiten anys de pràctica per pulir-se i anar creixent respecte al fet de no destruïr a l´agressor, ja que fer un cop de peu o donar un cop de puny és fàcil, instintiu, quan ens sentim amenaçats. Serenar-se i no violentar-se amb una agressió o bé sentir-se intimidat, és la feina difícil.Per això la via del AIKIDO és alhora, una via de purificació del EGO, ja que un ha d´ACCEPTAR el que el contrincant ofereix i jugar amb aquesta energia al nostre favor.
Aquesta FILOSOFIA de destruïr i/o reduïr l´Agressió sense destruïr al AGRESSOR, és el que fa del AIKIDO un Art tan i tan ampli, complexe, ric i alhora difícil. Ja que arribar a aquesta maestria tècnica en la qual podem re-conduïr l´energia ( les males intencions en forma de cop ) sense fer cap mal, és alhora, un dels propòsits i un dels graus més sofisticats i complexes que existeixen d´autodefensa.
En relació al tema de volar o no volar, que és com comença l´entrada d´aquest humil blog, tinc que dir, que sempre que es pugui, s´ha de volar. I m´explico: "volar" en aquest cas, vol dir que el mateix UKE, aprèn a sortir-se´n de la tècnica sense fer-se mal.
Agafem doncs, ambdós conceptes, el de la persona està en la defensa, i en la feina de no fer mal a l´agressor,(TORI ) i el de la persona que ataca i reb la resposta del que s´està defensant ( UKE ).
Aquesta meravellosa acció d´una unió d´energies que sumen i que no es destrueixen mútuament és part dels conceptes d´aquest Art que s´anomena AIKIDO.
Executar les tècniques d´AIKIDO, d´una manera violenta, sense deixar que el UKE trobi la seva sortida, i sense comunió d´energies, menysprearà la nostra pràctica ja que acabarà per transformar-se en quelcom dur, difícil, amb les lesions trucant a la porta cada dia.
Altre cosa es que ens agradi, trobar el punt del AIKI JUJUTSU que existeix en el mateix AIKIDO, o que fem un cop d´ull al mateix DAYTO RYU, cosa que particularment m´agrada, com a part primitiva, primera i d´origen, per entendre millor el treball refinat i acabat concebut posteriorment com AIKIDO.
LLavors, la meva humil opinió és que, tractant-se d´un Art que té, els seus fonaments en el BUGEI japonès, i les Arts de LLuita i espasa, i que originàriament, podia ( i pot ) decidir entre vida o mort amb una sola trobada de dos contrincants, és més adequat VOLAR, ja que aquesta sortida ( UKEMI ) ens permetrà, no només compendre millor la tècnica que se´ns fa, si no també poder practicar molts i molts anys, sense limitacions físiques ni limitacions d´edats i /o sexe. La funció del UKEMI és precisament, salvar l´integritat del propi cos, de la pròpia persona, per això és quelcom que s´ensenya sempre amb molt interés, ja que és important VOLAR, però també ATERRAR i saber com fer ambdúes coses amb seguretat
A més, un dels aspectes màgics que té l´AIKIDO, al marge de l´amplia oferta filosòfica que ens regala, és el fet de que és important apendre a executar tècniques, però també a rebre-les. És per això que el AIKIDO és com la vida mateixa, i a més, una -vida- amb -valors-, ja que ens ensenya que donar i rebre, és una comunió que es fussiona amb una sola acció.
Respectar al UKE tan com ens respectem a nosaltres mateixos, ja que nosaltres mateixos també som UKES. Aquest és un concepte que engloba una unitat permanent. És, en la meva humil opinió, un dels significats del concepte del "AI" ( unió ) del "AI-KI-DO"
